Un dels grans atractius de la Venècia del XVIII era poder assistir a algun dels concerts que es feien als Ospedale. “Le figlie di choro” eren noies, la majoria orfes, que tocaven i cantaven rere reixes, dirigides i educades en la música pels millors instrumentistes i compositors.
Els principals Ospedale eren l’expressió d’una forta iniciativa d’assistència benèfica, però a l’alt nivell musical de les noies també es devia, en certa manera, a que eren pràcticament presoneres. Només el matrimoni les podia alliberar. Però aleshores, gairebé sempre, ja no cantarien ni tocarien mai més.