La Séquia Major és un espai natural protegit pel Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN) de la Generalitat de Catalunya, des de l’any 1992. Aquesta zona humida litoral de 17’3 hectàrees situada a la Pineda Platja (Vila-seca) forma l’aiguamoll de major interès entre el Delta de Llobregat i el Delta de l’Ebre.
L’accés a la Séquia Major està regulat i guiat durant els mesos en els que les aus no nidifiquen, d’agost a febrer. L’espai destaca per la biodiversitat i la presència de moltes espècies. Allà hi trobaràs comunitats vegetals de canyissar, prats humits i jonqueres; i també animals singulars, com el fartet (Aphanius iberus) o la tortuga d’aigua europea (Emys orbicularis), espècies que no podràs veure en gaires altres indrets del territori català perquè estan en perill d’extinció.
Les visites a la Séquia Major són gratuïtes i aptes per a totes les edats. En elles s’expliquen la història de l’indret i els seus valors naturals, s’interpreten les rastres d’activitat animal a través de les petjades, les plomes, els nius i les restes de menjar, i s’observen ocells amb prismàtics i espècies protegides de l’espai.
Cal reservar amb antelació al formulari d’inscripció.
Per a més informació: tel. 977 37 30 37 (d’agost a setembre) i 977 39 03 62 del Patronat Municipal de Turisme de Vila-seca la resta de l’any. Per als grups escolars hi ha un programa d’educació ambiental específic.
Aquesta zona humida es va originar a partir dels sediments sorrencs aportats pel riu Francolí, i formaria part del seu delta. Les llacunes de la zona s’alimentaven de surgències naturals d’aigua dolça i, a la vegada, de filtracions i inundacions periòdiques d’aigua del mar. L’alternança entre aigua dolça i salada originà una notable diversitat d’ambients.
Els terrenys dels aiguamolls eren molt rics des del punt de vista agrícola, però molt difícils de conrear a causa de l’aigua que s’hi acumulava. El 1537, per tal de drenar aquests terrenys, es va construir la Séquia Major, un llarg canal que comunicava els aiguamolls amb el mar, i que, alhora, recollia l’aigua de canals tributaris més petits. Posteriorment s’hi construïren sistemes de regulació hidrològica, com la Caseta de les Xibeques.
L’espai es convertí en una zona agrícola fins a principis del segle XX. Abandonada l’activitat agrícola, fa més de 30 anys, els terrenys varen recuperar el seu aspecte natural de prats humits, jonqueres i estanys, conservant-s’hi, però, una part de la xarxa de canals de drenatge, entre els quals la Séquia Major.
La recuperació de la Séquia Major va permetre fer-la més accessible als visitants. Entre les actuacions que s’hi van dur a terme, destaca dragar i augmentar el canal principal, de més d’un quilòmetre; construir la llacuna central i habilitar un espai de 140 m2 per a les aus; potenciar les comunitats vegetals; restaurar la Caseta de les Xibeques; aixecar una torre d’observació i habilitar un sender i passarel·les de fustes
per travessar les àrees inundables.
