El Parc de la Torre d’en Dolça és un espai verd situat al costat mateix del Raval de la Mar, la carretera que uneix Vila-seca amb la Pineda. Aquest parc constitueix un important pulmó verd de gran utilitat social, esportiva i cultural i està dissenyat amb criteris de sostenibilitat.
Anomenat així per la torre que es troba al mig del parc, aquesta està integrada dins d’un parc natural de 37 hectàrees. L’espai alberga actualment restes d’una vil·la romana, antigues pedreres de soldó i construccions agràries com recs i marges de pedra seca.
També s’hi han creat diverses llacunes artificials i zones humides amb macròfits on s’observen gran quantitat d’ocells migratoris i s’hi poden veure centenars d’arbres, com oliveres, garrofers, pins pinyoners i eucaliptus.
El parc també alberga el circuit hípic que durant la Festa Major d’Hivern, en honor a Sant Antoni, acull les tradicionals curses de cavalls, declarades Element Festiu Tradicional d’Interès Nacional. Al Parc de la Torre d’en Dolça hi trobareu dues zones condicionades com a parcs de salut, podreu fer rutes a peu o en bicicleta i podreu descansar també en algun dels seus racons per tal d’agafar forces i continuar visitant la destinació.
Alguns autors han datat la construcció de la torre en el segle XVI, tot i que altres documents trobats indiquen que la torre d’en Dolça seria l’antic castell de Salou, ja documentat en el segle XII. Al segle XVI, època durant la qual la pirateria va fer més estralls, la Torre va convertir-se en una guarnició permanent. La Torre d’en Dolça, amb els seus 110m2 de base, era la de més envergadura de tot l’entramat de defensa i, juntament amb la seva posició estratègica, es convertí en un excepcional nexe d’unió entre les torres de guaita de la costa i les més properes al nucli de la vila.
La Torre d’en Dolça presenta una planta casi quadrada de 10 metres per 11 metres de costat, amb murs de 90cm de gruix. Al seu interior es conserva encara l’arrencament d’un arc que tallava de forma transversal l’espai interior per recolzar el sostre a la planta baixa. Allà s’obre una obertura bastant gran amb un arc de mig punt rebaixat per dins. Hi són presents encara les traces de forrellat i de fusta que embarrava les fulles de la porta. En el seu origen, el primer pis era la planta noble. Als dos únics murs conservats originals apareixen sengles finestres amb un senzill arc fals.
En aquest espai, antigament, s’hi desenvolupava l’activitat agrícola emmarcada en els cultius mediterranis, principalment l’olivera, garrofer i vinya. Una altra activitat important d’aquest lloc era l’extracció de pedra natural de la cantera d’en Dolça, utilitzada durant molts segles per a la construcció de catedrals, cooperatives i edificis modernistes catalans. D’aquesta es va extreure la mitra, pedra que es va fer servir per a la construcció de la Catedral de Tarragona.
L’Ajuntament de Vila-seca, juntament amb la Generalitat de Catalunya, va dur a terme diversos treballs de documentació arqueològica i rehabilitació l’any 2005. La restauració va consistir en la consolidació dels murs de maçoneria existents, el tancament perimetral amb fàbrica de totxo de color terrós adient amb els murs antics, la formació de la teulada amb una estructura de fusta i la col·locació un sostre entremig i una escala metàl·lica d’accés a la planta alta.
