El Santuari de la Mare de Déu de la Pineda, situat a uns 300 metres al nord de la cruïlla entre l’autovia Salou-Tarragona i el Raval de la Mar, en direcció a Vila-seca, és molt conegut pels autòctons pel tradicional romiatge que es realitza el dilluns de Pasqua.
L’arquebisbe Joan Lario concedí l’any 1772 permís a Vila-seca per anar en processó el segon dia de Pasqua Florida i celebrar-hi una festa. En altres temps fou església i parròquia de l’antic territori de la Pineda.
El temple data de la primera meitat del segle XIII, si bé d’aquella època solament queda la torre de defensa annexa, ja que l’edifici actual és del segle XVIII. Fins a aquell moment en què es va convertir en santuari havia estat església i parròquia de l’antic territori de la Pineda. Destaca en els seu interior el retaule del mateix segle de l’edifici que emmarca la imatge de la Mare de Déu, un baix relleu en placa de pedra que es creu de la segona meitat del segle XIV.
L’ermita de la Verge de la Pineda era en els seus orígens un castell que l’església va adquirir, amb llicència de Pere el Catòlic l’any 1211.
Els primers documents que parlen del santuari corresponen als anys 1327, 1348 i 1362. Normalment eren testaments i donacions a favor del Santuari de la Mare de Déu de la Pineda. El cementiri de la parròquia es trobava a migdia del temple, davant d’una porta lateral i a prop de la torre. A mitjans del turbulent segle XVI fou un lloc escollit per a intercanviar captius. En aquesta època i a començaments del segle XVII començaren a fer-se habituals les peregrinacions massives des de Vila-seca. A l’any 1611 n’hi hagué una per beneir i batejar una campana.
L’edifici fou ampliat en virtut d’una autorització el 17 d’abril del 1708. L’actual església fou beneïda l’any 1758. L’altar major és d’estil barroc i fou tallat per l’artista Antonio Ocharo. Contrasta amb l’austeritat i l’elegància de l’edifici, sempre mantingudes en les successives reformes del segle XVIII. Aquestes obres i la constitució de municipis l’any 1837 donà lloc a curioses situacions entre Salou, la Pineda i la Canonja. Més tard, l’edifici fou exclòs de la llei de desamortització. Aquestes són les arrels del pròsper nucli turístic de la Pineda.
