Vila-seca comptava anys enrere amb diverses torres de guaita o defensa que tancaven la ciutat per protegir-la de possibles atacs. Moltes d’aquestes torres encara es conserven avui en dia com a element patrimonial del centre històric de la vila.
Les Torres de Defensa són alguns dels ítems de la ruta per conèixer el centre històric de Vila-seca a través dels monuments patrimonials que disposen d’un codi QR.
A banda de les esmentades, al terme municipal i voltants encara es poden veure les restes d’altres torres de defensa. És el cas, per exemple, de la Torre dels Carboners, la del Mas d’en Ramon, la Torre de Virgili, Torre de ca Poblet i Torre de ca Cervelló.
Torre del Delme
La Torre del Delme, també coneguda per la Torre de Guardiola, es troba a l’estret carrer de Riudoms, a l’edifici de Cal Delme. Formava part del conjunt de dependències pertanyents a la Casa Delmària de l’Ardiaca, al mateix carrer, dins del primer perímetre emmurallat de Vila-seca. Era el lloc on els vila-secans pagaven el delme, és a dir, els tributs.
L’actual torre va ser construïda en el segle XVI, però la seva estructura és molt més antiga, del segle XII. Juntament amb altres tres torres, conformàven ara fa 800 anys, l’inici d’un recinte protegit per la naixent població. Els magnífics finestrals amb motllures decoratives, impròpies de l’edat mitjana, són obertures fetes al segle XVI i van permetre millorar les condicions d’habitabilitat, més adients per a l’època.
Es pot accedir a aquest edifici a través de la Plaça de Voltes. La seva planta fa 5,6 metres per 5,2 metres i el gruix dels seus murs, 60 centímetres. És la torre que millor manté el seu aspecte original.
Torre de l’Ardiaca
Després de les obres de restauració de l’absis de l’església medieval, es va descobrir una torre que, per les marques de picapedrers i les restes gairebé imperceptibles d’una finestra geminada gòtica, apuntaven que va ser construïda cap a la primera meitat del segle XIV. El seu interior es correspon amb la sagristia de l’església.
Aquesta torre, anomenada de l’Ardiaca, s’especula que, per les seves mides (més de 50m2 de base), fos la torre principal de l’antiga Vila-seca del Comú, annexada a la desapareguda església medieval, que hauria format part de la fortalesa del castell que el senyor eclesiàstic de la vila va fer construir.
Torre de l’Abadia
La torre de l’Abadia és l’única que està englobada dins el recinte que forma el rectangle irregular del primer clos de Vila-seca, a diferència de les altres dues, de tal manera que les parets han quedat unides a les cases que l’envolten.
De planta quadrada, està constituïda per una planta baixa i tres pisos i una terrassa superior acabada amb merlets que, en una recent restauració, han estat elevats un metre per sobre del seu nivell originari, de manera que l’alçada que s’observa actualment no té res a veure amb la primitiva.
Cronològicament es pot situar a finals del segle XII. Fou restaurada el 1600, essent rector de Vila-seca, Pere Gebelí, tal i com consta al carreu gravat en llatí de la façana del carrer Major, la transcripció del qual diu: “Per Déu en la seva màxima bondat i de Maria sempre verge i pel Sant Protomartir Esteve, va arreglar aquest taller existint fins al moment com a rector Pere Gebellí a l’any 1600 des del part de la verge.” Va ser el moment en què es va ampliar l’abadia i començar a bastir la nova església
Torre de la Tuies del Cafè
La torre de la Tuies del Cafè (s. XVI) es troba al carrer de Sant Antoni, a les afores de la muralla, al tram del costat occidental. Avui en dia, la torre està inclosa dins dels habitatges, però l’obertura del carrer de l’Abat Aureli Escarré permet visualitzar en tota la seva alçada la façana meridional.
L’estructura de la torre és de planta quadrada de 4,4 metres de costat i 50 centímetres de gruix de murs. Es conserva un matacà en una de les cares laterals, que servia per guaitar i defensar-se dels enemics durant els atacs.