El Castell de Vila-seca és un dels principals punts d’interès del municipi. Declarat Bé Cultural d’Interès Nacional, el Castell està situat al nord del municipi, molt a prop del Celler Noucentista de la Cooperativa Agrícola, i destaca per la seva esvelta silueta envoltada per un frondós pinar.
L’edifici ha patit diverses modificacions al llarg dels anys, degut als canvi de propietaris, donant com a resultat un edifici d’aspecte neomedieval. És una construcció rectangular, de planta i dos pisos. Compta amb àmplies finestres a la planta noble, així com balcons sortint a la torre angular. La Torre dels Olzina, que alguns historiadors atribueixen els seus orígens al període romà, és l’edificació més antiga de l’actual Castell, del segle XII. Aquesta torre de planta quadrangular disposa d’un perímetre interior de 5,10 x 4,25 m. i els seus murs exteriors, construïts amb grans carreus, tenen un gruix de gairebé dos metres.
L’Ajuntament de Vila-seca va adquirir el Castell dels Comtes de Sicart l’any 2005. Actualment, s’hi està duent a terme un projecte de rehabilitació que inclou diverses fases. L’any 2017 es va iniciar una de les darreres etapes: l’arranjament del jardí. El projecte global permetrà crear un Parc Cultural entre els dos grans equipaments que disposa la zona de llevant: el Castell de Vila-seca i el conjunt del Celler Noucentista, que ara es rehabilitarà i s’adequarà per a usos culturals.
Al febrer de 2019, es van obrir les portes del Castell de Vila-seca en unes jornades de portes obertes a les que van assistir gairebé 9.000 persones. Durant 10 dies, veïns de Vila-seca i de poblacions properes van gaudir dels diversos espais i sales del Castell rehabilitats. Castell és ara un espai expositiu d’art contemporani, arran del conveni de col·laboració entre la Fundació Vila Casas i l’Ajuntament de Vila-seca.
Més informació a www.castellvila-seca.cat.
El Castell de Vila-seca és un dels ítems de la ruta per conèixer el centre històric de Vila-seca a través dels monuments patrimonials que disposen d’un codi QR.
Museu, de l’1 de juny al 30 de setembre (Horari d’estiu)
Festius oberts: 17 gener, 7 i 10 d’abril, 1 maig, 12 d’octubre, 1 de novembre, 6, 8, 26 i 31 desembre.
El Castell de Vila-seca data de l’època de la repoblació cristiana al Camp de Tarragona. La Torre dels Olzina, fou entre els anys 1162 i 1168 la torre de defensa del recinte senyorial de Vila-seca dels Olzina, coincidint amb la colonització cristiana de l’indret. El recinte fortificat servia per protegir les persones, els animals, el menjar, etc… dels saquejadors de l’època. En aquest període el Castell era propietat dels Olzina, gràcies a la donació feta pels Senyors del Camp de Tarragona en favor del cavaller Ramon d’Olzina. Aleshores, el nucli de població de Vila-seca dels Olzina el formaven unes quantes cases aixecades a prop del Castell.
Entre els anys 1437 i 1525, la senyoria de Vila-seca dels Olzina fou jurisdicció de la família Saportella, essent Tadeu de Saportella qui el 1525 va vendre el Castell i els seus territoris a l’arquebisbe Pere de Cardona, que llavors ja era senyor de la veïna Vila-seca el Comú. Amb aquesta compra del Castell per l’arquebisbe, es va produir la unificació de les dues Vila-seques i el conjunt dels dos territoris adoptaren el nom de Vila-seca dels Olzina.
A partir d’aquest moment, que va coincidir amb l’època en la qual els senyors abandonaren la incòmoda fortalesa que havia estat el bressol dels avantpassats, per tal de construir un habitatge quasi palau, declaradament més luxós i còmode, el Castell s’havia convertit pràcticament en una residència senyorial.
L’arquebisbe Pere de Cardona va revendre el Castell als voltants de l’any 1680 a Joan Kies Helmont, cònsol d’Holanda a Barcelona, que fou un dels promotors de les fàbriques d’aiguardent al Camp de Tarragona.
El successors de Joan Kies foren propietaris del Castell fins al 31 de desembre de 1899. Aquest dia el Castell i les seves terres foren adquirides pel senyor Isidre Sicart i Torrents, Comte de Sicart, el qual transformà la casa sota el projecte i direcció de l’arquitecte Enric Fatjó i Torras.
