T'agrada la imatge de fons?
clica aquí per veure-la

  • Català
  • Español
  • English
  • Francoise
  • Russian
Castell de Vila-seca
  • Català
  • Español
  • English
  • Francoise
  • Russian

Castell de Vila-seca

Antic castell d'aspecte neomedieval de l'època de la repoblació cristiana del Camp de Tarragona. Situat al nord de l'actual nucli urbà de Vila-seca, la seva esvelta silueta destaca per sobre del frondós pinar que l'envolta, a redós del celler de la Cooperativa Agrícola.

La Torre dels Olzina, que alguns historiadors atribueixen els seus orígens al període romà, és l'edificació més antiga de l'actual Castell. Aquesta torre de planta quadrangular disposa d'un perímetre interior de 5,10 x 4,25 m. i els seus murs exteriors construïts amb grans carreus, tenen un gruix de gairebé dos metres.

Entre els anys 1162 i 1168, fou la torre de defensa del recinte senyorial de Vila-seca dels Olzina, coincidint amb la colonització cristiana de l'indret. El recinte fortificat servia per protegir les persones, els animals, el menjar, etc... dels saquejadors de l'època. En aquest període el Castell era propietat dels Olzina, gràcies a la donació feta pels Senyors del Camp de Tarragona en favor del cavaller Ramon d'Olzina. Aleshores, el nucli de població de Vila-seca dels Olzina el formaven unes quantes cases aixecades a prop del Castell.

Entre els anys 1437 i 1525, la senyoria de Vila-seca dels Olzina fou jurisdicció de la família Saportella, essent Tadeu de Saportella qui el 1525 va vendre el Castell i els seus territoris a l'arquebisbe Pere de Cardona, que llavors ja era senyor de la veïna Vila-seca el Comú. Amb aquesta compra del Castell per l'arquebisbe, es va produir la unificació de les dues Vila-seques i el conjunt dels dos territoris adoptaren el nom de Vila-seca dels Olzina.

A partir d'aquest moment, que va coincidir amb l'època en la qual els senyors abandonaren la incòmoda fortalesa que havia estat el bressol dels avantpassats, per tal de construir un habitatge quasi palau, declaradament més luxós i còmode, el Castell s'havia convertit pràcticament en una residència senyorial. La casa dels Olzina fou construïda al marge de l'antiga Torre, tot i que estava comunicada amb ella. L'arquebisbe Pere de Cardona va revendre el Castell als voltants de l'any 1680 a Joan Kies Helmont, cònsol d'Holanda a Barcelona, que fou un dels promotors de les fàbriques d'aiguardent al Camp de Tarragona.

El successors de Joan Kies foren propietaris del Castell fins al 31 de desembre de 1899. Aquest dia el Castell i les seves terres foren adquirides pel senyor Isidre Sicart i Torrents, Comte de Sicart, el qual transformà la casa sota el projecte i direcció de l'arquitecte Enric Fatjó i Torras.

El resultat de la seva intervenció al Castell fou un edifici d'aspecte neomedieval amb àmplies finestres a la planta noble i terrat amb matacà i merlets, així com balcons sortints a la torre angular. La Torre primitiva va quedar unida a la casa per mitjà d'un pas elevat. Revestit per la part exterior, el primer pis fou convertit en un saló amb un mirador neogòtic, mentre que la planta baixa es conserva intacta. L'acabament superior enlaira ostensiblement l'alçada original.

Aquesta meritòria restauració ens permet actualment contemplar un conjunt arquitectònic que conserva els seus elements i trets més valuosos.

L’ajuntament de Vila-seca va aprovar en un ple extraordinari celebrat el 22 d’octubre de 2005, l’adquisició de l’històric Castell dels Comtes de Sicart per un import de 3,3 milions d’euros. A banda de la seva adquisició, durant el ple també es va aprovar una moció institucional de l’ajuntament per expressar a la família Sicart-Girona el reconeixement i la gratitud per la seva permanent generositat vers Vila-seca.

-----------------------------

Castell de Vila-seca

Antiguo castillo de aspecto neomedieval de la época de la repoblación cristiana del Camp de Tarragona. Situado al norte del actual núcleo urbano de Vila-seca, su esbelta silueta destaca por encima del frondoso pinar que lo rodea, al abrigo de la bodega de la Cooperativa Agrícola.

La Torre dels Olzina, que algunos historiadores sitúan en el periodo romano, es la edificación más antigua del actual castillo. Esta torre de planta cuadrangular dispone de un perímetro interior de 5,10 x 4,25 m, y sus muros exteriores, construidos con grandes sillares, tienen un grosor de casi dos metros.

Entre los años 1162 y 1168 fue la torre de defensa del recinto señorial de Vila-seca dels Olzina, coincidiendo con la colonización cristiana del lugar. El recinto fortificado servía para proteger a las personas, los animales, la comida, etc. de la amenaza que suponían los saqueadores de la época. En este periodo, el castillo era propiedad de los Olzina gracias a la donación hecha por los señores del Camp de Tarragona al caballero Ramon d'Olzina. Por aquel entonces, el núcleo de población de Vila-seca dels Olzina lo formaban unas cuantas casas erigidas cerca del castillo.

Entre 1437 y 1525, el señorío de Vila-seca dels Olzina fue jurisdicción de la familia Saportella, siendo Tadeu de Saportella quien en 1525 vendió el castillo y sus territorios al arzobispo Pere de Cardona, que entonces ya era señor de la vecina Vila-seca el Comú. Con la compra del castillo por el arzobispo, se produjo la unificación de las dos Vila-secas, y el conjunto de los dos territorios adoptó el nombre de Vila-seca dels Olzina.

A partir de este momento, que coincidió con la época en la que los señores abandonaron la incómoda fortaleza que había sido la cuna de sus antepasados para construir una vivienda con aires de palacio, declaradamente más lujosa y cómoda, el castillo se convirtió prácticamente en una residencia señorial. La casa de los Olzina fue construida al margen de la antigua torre, aunque estaba comunicada con ella. En 1680, el arzobispo Pere de Cardona revendió el castillo a Joan Kies Helmont, cónsul de Holanda en Barcelona, que fue uno de los promotores de las fábricas de aguardiente en el Camp de Tarragona.

Los sucesores de Joan Kies fueron propietarios del castillo hasta el 31 de diciembre de 1899. Este día el castillo y sus tierras fueron adquiridos por el señor Isidre Sicart i Torrents, Conde de Sicart, que transformó la casa de acuerdo con el proyecto realizado y dirigido por el arquitecto Enric Fatjó i Torras.

El resultado de su intervención en el castillo fue un edificio de aspecto neomedieval con amplias ventanas en la planta noble y azotea con matacán y almenas, así como balcones salientes en la torre angular. La torre primitiva permaneció unida a la casa por medio de un paso elevado. Revestido por la parte exterior, el primer piso fue convertido en un salón con un mirador neogótico, mientras que la planta baja se conserva intacta. El acabado superior supera ostensiblemente la altura original.

Esta meritoria restauración nos permite contemplar actualmente un conjunto arquitectónico que conserva sus elementos y rasgos más valiosos.

El ayuntamiento de Vila-seca aprobó en un pleno extraordinario celebrado el 22 de octubre de 2005, la adquisición del histórico Castillo de los Condes de Sicart por un importe de 3,3 millones de euros. Aparte de su adquisición, durante el pleno también se aprobó una moción institucional del ayuntamiento para expresar a la familia Sicart-Girona el reconocimiento y la gratitud por su permanente generosidad hacia Vila-seca.

-----------------------------

Castell de Vila-seca

This neo-mediaeval castle dates from the period of the Christian repopulation of the Camp de Tarragona. Located to the north of the present-day centre of Vila-seca, its slender silhouette stands out above the luxuriant pine grove that surrounds it, sheltered by the Agricultural Cooperative wine cellar.

The Torre dels Olzina (Olzinas' Tower) is the oldest part of the castle and is considered by some historians to be of Roman origin. This quadrangular ground-plan tower has an interior perimeter of 5.10 x 4.25 metres and its external walls are built with large, almost two-metre-thick ashlars.

Between 1162 and 1168, coinciding with the Christian colonisation of the area, it defended the dominion of the Olzina family. The fortified area served to protect the region's people, animals and food, etc. from the pillagers of the period.During this time, the castle belonged to the Olzina family, having been awarded to Ramon d'Olzina by the lords of the Camp de Tarragona. At that time the town of Vila-seca dels Olzina was no more than a few houses in the immediate area of the castle.Between 1437 and 1525, the manor of Vila-seca dels Olzina was the jurisdiction of the Saportella family and it was Tadeu de Saportella who, in 1525, sold the castle and its territories to Archbishop Pere de Cardona, at that time lord of the neighbouring Vila-seca el Comú. With this purchase of the castle by the archbishop, the two Vila-secas were unified and the territory adopted the name of Vila-seca dels Olzina.At that time the lords moved from the uncomfortable fortress that had been the home of their ancestors to a much more luxurious and comfortable residence, practically a palace, and the castle became to all intents and purposes a stately home. The Olzinas built their new house some distance from the old tower, although the two buildings were connected.

In about 1680, Archbishop Pere de Cardona sold the castle again, this time to Joan Kies Helmont, the Dutch consul in Barcelona, who was one of the instigators of the brandy factories in the Camp de Tarragona.

Joan Kies' successors owned the castle until 31 December 1899, when it was purchased, along with its land, by Isidre Sicart i Torrents, the Count of Sicart, who transformed the house with the help of the architect Enric Fatjó i Torras.The result was a neomediaeval-style castle with large windows on the main floor and a roof terrace with machicolations and battlements and balconies on the corner tower. The old tower was connected to the house by an elevated walkway. Clad on the outside, the first floor was converted into a lounge with a neo-Gothic lookout, while the ground floor remained unaltered. The rebuilt upper section is visibly higher than the original structure.

This commendable restoration means that today we can still see a building that preserves its most valuable features and elements.

The council Vila-seca approved in plenary session held on 22 October 2005, the acquisition of the historic Castle of the Counts of Sicart amounting to 3.3 million euros. In addition to its acquisition during the plenary also approved a motion for the council to express institutional to family Sicart Girona-recognition and gratitude for their ongoing generosity towards Vila-seca.

-----------------------------

Château de Vila-seca

Ancien château d'aspect néomédiéval datant de l'époque du repeuplement chrétien du Camp de Tarragona. Situé au nord du centre urbain actuel de Vila-seca, sa silhouette élancée se détache au-dessus de la luxuriante pinède qui l'entoure, à l'abri de la coopérative agricole.

La Torre dels Olzina, dont quelques historiens attribuent l'origine à l'époque romaine, est la construction la plus ancienne du château actuel. Cette tour est de surface rectangulaire, au périmètre intérieur de 5,10 x 4,25 m et ses murs extérieurs bâtis avec de grandes pierres de taille ont une grosseur de presque deux mètres.

Entre 1162 et 1168, elle fut la tour de défense de l'enceinte seigneuriale de Vila-seca dels Olzina, coïncidant avec la colonisation chrétienne de l'endroit. L'enceinte fortifiée servait à protéger les personnes, les animaux, les aliments, etc. et également de la menace des pillards de l'époque.

En ce temps-là, le château était la propriété des Olzina, grâce à la donation des seigneurs du Camp de Tarragona en faveur du chevalier Ramon d'Olzina. Le noyau de population de Vila-seca dels Olzina était formé alors de quelques maisons construites autour du château.

Entre 1437 et 1525, la seigneurie de Vila-seca dels Olzina fut la juridiction de la famille Saportella, et ce fut Tadeu de Saportella qui, en 1525, vendit le château et ses territoires à l'archevêque Pere de Cardona, qui était le seigneur de la voisine Vila-seca el Comú. Ce rachat du château par l'archevêque réunit les deux Vila-secas et l'ensemble des deux territoires adopta le nom de Vila-seca dels Olzina.

A partir de cette époque-là, correspondant au moment où les seigneurs abandonnèrent l'inconfortable forteresse, qui avait été le berceau de leurs aïeux, pour se faire construire un logement à l'aspect de palais nettement plus luxueux et confortable, le château s'était pratiquement converti en une résidence seigneuriale. La demeure des Olzina fut construite à l'écart de l'ancienne tour bien qu'elle y restât reliée.

En 1680, l'archevêque Pere de Cardona revendit le château à Joan Kies Helmont, consul de Hollande à Barcelone. Ce fut l'un des promoteurs des fabriques d'eau de vie du Camp de Tarragona.

Les successeurs de Joan Kies furent propriétaires du château jusqu'au 31 décembre 1899. Ce jour-là, le château et ses terres furent acquis par Isidre Sicart i Torrents, Comte de Sicart, qui fit transformer la demeure par l'architecte Enric Fatjó i Torras.

Le résultat de cette intervention fut un édifice d'aspect néo-médiéval aux grandes fenêtres à l'étage noble, au toit doté de mâchicoulis et de créneaux et des balcons saillants dans la tour angulaire. La tour primitive était reliée à la maison par un passage élevé. Le premier étage fut converti en salon pourvu d'un mirador néogothique, alors que le rez-de-chaussée fut conservé intact. La partie supérieure est manifestement plus élevée que la façade d'origine.

Cette restauration méritoire nous permet actuellement de contempler un ensemble architectonique conservant ses éléments et ses caractéristiques les plus significatives.

Le conseil de Vila-seca approuvé en session plénière le 22 Octobre 2005, l'acquisition du château des Comtes de Sicart s'élevant à 3,3 millions d'euros. En plus de son acquisition au cours de la plénière a également approuvé une motion institutionnelle du conseil d'exprimer à la famille Sicart Girona- la reconnaissance et la gratitude pour leur générosité en cours vers Vila-seca.

-----------------------------

Замок Вила-секи

Старинный замок в неосредневековом стиле восходит к эпохе заселения области Камп-де-Таррагона христианами и расположен к северу от современной городской территории Вила-секи, у винного завода сельскохозяйственного кооператива. Его стройный силуэт выделяется на фоне густого соснового леса. Башня Ользина, которая, по мнению ряда историков, была воздвигнута еще в римский период, представляет собой самую старинную постройку замка. Внутренний периметр ее четырехугольной основы составляет 5,10 м на 4,25 м, а толщина внешних стен, построенных из крупных каменных блоков, равна почти двум метрам.В период с 1162 по 1168 гг., совпавший с христианской колонизацией региона, башня использовалась для защиты земель, принадлежавших дворянскому роду Ользина, а также их жителей, животных и запасов провизии от грабительских нападений.В эту эпоху замок являлся собственностью рода Ользина, поскольку был передан в дар феодалами области Камп-де-Таррагона рыцарю Рамону д'Ользина. Ядро городского поселения Вила-секи составляло несколько домов неподалеку от замка.

С 1437 по 1525 гг. владения семьи Ользина в Вила-секе находились под юрисдикцией рода Сапортелла. В 1525 г. Тадеу де Сапортелла продал замок и прилегавшие к нему территории архиепископу Пере де Кардоне, в то время владельцу соседнего поселения Вила-сека-дель-Кому. Приобретение замка позволило архиепископу объединить две Вила-секи, получившие название Вила-сека-дельс-Ользина.

Тогда же сеньоры покинули малопригодную для жизни крепость, оплот своих предков, и начали строительство нового жилища, которое по роскоши и удобству больше напоминало дворец. Замок превратился в настоящую дворянскую резиденцию. Имение Ользина было построено вне старинной башни, хотя и сообщалось с ней.

Около 1680 г. архиепископ Пере де Кардона продал замок Яну Киесу Гельмонту, голландскому консулу в Барселоне. Гельмонт принял участие в строительстве фабрик по производству агуардиенте в Камп-де-Таррагоне.

Наследники Яна Киеса владели замком до 31 декабря 1899 г., когда сам замок и его территории были приобретены господином Исидре Сикартом-и-Торрентсом, графом де Сикарт, по приказу которого архитектор Энрик Фатжо-и-Торрас перестроил резиденцию.Результатом проекта явилось здание в неосредневековом стиле с широкими окнами в бельэтаже, террасой с бойницами, зубцами и балконами на угловой башне. Старинная башня была соединена с резиденцией посредством высокого перехода. Второй этаж был заново облицован снаружи и превращен в гостиную с террасой в неоготическом стиле, а первый этаж полностью сохранил свой первоначальный вид. Высота здания значительно увеличилась за счет верхней надстройки.Благодаря таланту реставратора мы по сей день можем любоваться этим архитектурным ансамблем с ценнейшими элементами и деталями.]

Городской Совет Вила Сека в внеочередной пленарной сессии, состоявшейся 22 октября 2005 года, одобрил приобретение исторического замка графов Sicart в размере 3,3 млн евро. В дополнение к его приобретения, в ходе пленарной сессии также одобрил институциональных голосования городского Совета выразить семье Sicart-Girona признание и благодарность за щедрость по отношению к городу Вила Сека.

El resultat de la seva intervenció al Castell fou un edifici d'aspecte neomedieval amb àmplies finestres a la planta noble i terrat amb matacà i merlets, així com balcons sortints a la torre angular. La Torre primitiva va quedar unida a la casa per mitjà d'un pas elevat. Revestit per la part exterior, el primer pis fou convertit en un saló amb un mirador neogòtic, mentre que la planta baixa es conserva intacta. L'acabament superior enlaira ostensiblement l'alçada original.

Castell de Vila-seca Castell de Vila-seca