El Celler de Vila-seca es troba molt a prop del Castell i té la consideració de Bé Cultural d’Interès Local. L’edifici es va construir l’any 1919, obra de l’arquitecte Pere Domènech i Roure (fill del també arquitecte Lluís Domènech i Muntaner).
El Celler, d’estil noucentista, va ser adquirit per l’Ajuntament de Vila-seca l’any 2014. Recentment, s’ha dut a terme un projecte de restauració i museïtzació del celler, una iniciativa que compta amb el finançament dels fons europeus FEDER. El projecte global pretén crear un Parc Cultural entre els dos grans equipaments que disposa la zona de llevant: el Castell de Vila-seca, i el conjunt arquitectònic del Celler de Vila-seca, per tal de permetre diversos usos culturals.
Les obres del Celler han consistit en la completa restauració de l’edifici patrimonial per a la seva utilització com a edifici multifuncional, cultural i museístic. En total, un nou equipament amb 3.150 m2, repartits en dues plantes.
El projecte ha potenciat l’interès arquitectònic de l’equipament mitjançant la posada en valor de les preexistències i elements arquitectònics que el fan únic: ha mantingut i respectat la concepció originària dels espais interiors, n’ha preservat els paraments, els materials, i ha col·locat les noves infraestructures i elements funcionals en cossos o volumetries annexes sense alterar el Celler original.
No obstant això, a la vegada, el projecte ha estat agosarat en el seu plantejament: la nova caixa escènica ha convertit l’antiga tàpia del Celler en una nova façana enfrontada al Parc del Castell; d’aquesta manera el Celler ha deixat de ser una obra inacabada.
Museïtzació
L’objectiu d’aquesta actuació és el disseny i construcció d’un museu diferent, sorprenent i emocional, destinat a impactar als ciutadans de Vila-seca amb la seva història íntima recent que recalca la importància del llegat del cooperativisme a Vila-seca i també al visitant de fora, convertint-se en motiu de visita cultural i turística.
Tradició i tecnologia
El Museu del Celler és un espai on la tradició i la tecnologia s’uneixen amb l’objectiu de divulgar el valor de l’edifici, la pràctica de la viticultura a la zona en els últims 100 anys i la història, l’esforç i l’entusiasme dels seus protagonistes.
Sala de premsat
A la sala de premsat hi podreu veure restaurades les antigues màquines de premsat i els sistemes de bombeig fins els cups i les tines. La museografia d’aquesta sala vol explicar la història de l’antic celler cooperatiu i divulgar el coneixement de la producció del vi i la labor dels socis viticultors de la Cooperativa.
Sala d’elaboració
A la nau d’elaboració és on els pagesos portaven, pesaven i premsaven la verema. Avui, una gran projecció animada de vídeo mapping narra de forma il·lustrada el procés d’elaboració del vi, des de la verema fins a la taula. En aquesta sala també trobareu espais interactius per comprendre i aprofundir sobre la creació, funció i arquitectura dels cellers de Catalunya.
Experiència virtual
Una innovadora experiència virtual de 5 minuts de durada ens endinsa, a través d’una gran potència visual i sensorial, en el procés de la primera construcció de l’edifici per part del seu arquitecte, Pere Domènech i Roura, i en la participació dels propis socis de la cooperativa.
El Celler és un dels ítems de la ruta per conèixer el centre històric de Vila-seca a través dels monuments patrimonials que disposen d’un codi QR.
Més informació a: https://celler.vila-seca.cat
El Sindicat Agrícola de Vila-seca, fundat l’any 1917, va comprar aquell mateix any al comte de Sicart els terrenys per construir el Celler. Les obres es van iniciar el 10 de març de 1919, i l’any 1920 ja es va rebre la primer collita.
La construcció del celler, a part del buidat de terres per als fonaments i la construcció dels cups, que feren els mateixos socis, es degué als mestres d’obres de la vila, llevat la construcció de les tines que va ser adjudicada a l’empresa Victor Greusad.
Es tracta d’una construcció de grans proporcions, de planta rectangular i estructura basilical. Està format per tres cossos de paredat comú i carreus a les cantoneres: un cos central més elevat i de dos cossos laterals més baixos. A la façana principal s’obre una gran arcada de mig punt que proporciona llum a tot l’edifici. El paredat del celler, d’aspecte auster, contrasta amb l’abundant pedra picada emprada als angles, finestres, contraforts, dovelles de la porta i finestral, a les línies de modillons del perímetre de la façana i a les pilastres interiors. També fan del celler un edifici singular l’estructura que sustenta la coberta, amb arcs formers de maó a les naus laterals i diafragmats calats de maó a la nau central.
